Català

Localització del Valles 

Occidental

El Vallès Occidental és una comarca de Catalunya, Espanya. Limita al Nord amb el Bages, al Nord ia l'Est amb el Vallès Oriental, a l'Oest amb el Baix Llobregat i al Sud amb el Barcelonès. Les ciutats més importants de la de la comarca són les ciutats de Sabadell i Terrassa.

Comunicació i Evolució de la població:

1- La comunicació del Vallès Occidental amb la ciutat de Barcelona



Mapa autopistes i carreteres del Vallès occidental




1.1 Transport:

La comarca és un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya i de l'Estad Espanyol. Diversos eixos la creuen en totes direccions.


Mitjans de transport per arribar a Barcelona (ordenats per importància):

• Vehicle privat: cotxe i moto
• Metro del Vallès (FGC): 2,00 € / Cada 30 min (dies lectius)
• Autobús interurbà:-B7: Rubí - Sant Cugat del Vallès - Cerdanyola del Vallès                                           -B8: St.Quirze del Vallès - Terrassa - St.Cugat del Vallès
•                                          -L-3: Rubí - Castellbisbal
•                                          -N-61: Barcelona - Rubí - Les Fonts (Autobús nocturn)
• Taxi: parades:-Estació dels FGC
•                          -Mercat Municipal Tarifes taxi Rubí
•                          -Mútua de Terrassa
• 
  
• Trens de Renfe: (no utilitzats per trajectes dins de la comarca) web Renfe
• Avioneta, helicòpter: (no utilitzats per trajectes dins de la comarca) · des de l'aeròdrom de Sabadell (ús privat i esportiu)

2- Xarxes viàries (carreteres, autopistes....) i transport de mercaderies

 El Vallès Occidental és una comarca de Catalunya que limita el Vallès Oriental (nord i a l'est), amb el Bages (al nord), el Baix Llobregat (a l'oest), el Barcelonès (al sud).

2.1 Autopistes:

• L'autopista AP-7 travessa el Vallès en direcció est-oest. Cap a l'oest connecta la comarca amb Tarragona, València i el sud de la península Ibèrica, així com amb l'autovia A-2 i l'autopista AP-2 (sud de Barcelona, Lleida, Saragossa). Cap a l'est, comunica el Vallès amb les comarques de Girona i França.
• L'autopista C-58 creua la comarca de nord a sud, i uneix el nord de Barcelona amb Manresa a través de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Terrassa.
• També hi ha connexió entre Manresa, Terrassa i Barcelona a través de l'autopista C-16 o dels Túnels de Vallvidrera, per Sant Cugat del Vallès i Rubí.
• L'autopista C-33 uneix Montcada i Reixac i Mollet del Vallès i serveix per connectar el nord de Barcelona amb l'autopista AP-7 en direcció nord-est.

2.2 Carreteres:

La carretera N-150, una de les principals carreteres de la comarca, la creua de sud a nord i connecta Barcelona amb Terrassa a través de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell. Més enllà de Terrassa.

 Diverses carreteres comarcals completen la xarxa bàsica de la comarca:

• La C-1413 parteix de Molins de Rei, on connecta amb l'A-2 i l'N-340 (B-24) i l'autopista AP-2 (B-23), i passa per Rubí, Sabadell i Sentmenat per connectar finalment amb la C-17 a l'alçada de Centelles.
• La C-1415 uneix Vilafranca del Penedès (N-340), Sant Sadurní d'Anoia i Martorell (AP-7, A-2) amb Granollers i Mataró (N-II, C-32) a través de la comarca, passant per Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sentmenat.
• La C-155 uneix les ciutats de Sabadell i Granollers, passant prop de Polinyà i Palau de Plegamans.

2.3 Ferrocarrils

Les companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen línies al Vallès Occidental. Per part de RENFE, hi passa la línia Barcelona-Lleida per Manresa i la de El Papiol-Mollet del Vallès. Les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, uneixen Barcelona amb Sabadell i Terrassa, tot i que també hi han hagut projectes i/o ampliacions d' això.

2.4 Aeroports

Només hi ha en una comarca, en el Baix Llobregat que compta amb l'aeroport de Sabadadell, on es practiquen diverses disciplines esportives i que serveix de base per als bombers de la Generalitat de Catalunya. També hi ha trànsit de diverses mercaderies.

Aspectes socials de la industrialització

El Vallès Occidental es una comarca eminentment industrial. L'origen de la industrialització al Vallès Occidental se situa a mitjan segle XIX. La indústria tèxtil, especialment llanera, cobreix una bona part de la història econòmica comarcal fins als processos de diversificació industrial produïts durant les tres últimes dècades.

Evolució de la demografia i de les classes socials

Distribució municipal. 2012Vallès Occidental

		Població extrangera
	(1) Població	total	% vert.	% sobre (1)
Terrassa	215.678	30.592	29,77	14,18
Sabadell	207.938	25.340	24,66	12,19
Sant Cugat del Vallès	84.946	11.070	10,77	13,03
Rubí	74.484	9.564	9,31	12,84
Cerdanyola del Vallès	57.892	5.632	5,48	9,73
Ripollet	37.422	4.299	4,18	11,49
Montcada i Reixac	34.689	4.209	4,10	12,13
Santa Perpètua de Mogoda	25.606	2.835	2,76	11,07
Barberà del Vallès	32.436	2.476	2,41	7,63
Castellar del Vallès	23.363	1.152	1,12	4,93
Sant Quirze del Vallès	18.994	946	0,92	4,98
Castellbisbal	12.407	897	0,87	7,23
Palau de Plegamans	14.484	885	0,86	6,11
Badia del Vallès	13.563	829	0,81	6,11
Sentmenat	8.521	630	0,61	7,39
Polinyà	8.106	572	0,56	7,06
Matadepera	8.669	249	0,24	2,87
Vacarisses	6.231	184	0,18	2,95
Viladecavalls	7.411	177	0,17	2,39
Sant Llorenç Savall	2.417	162	0,16	6,70
Ullastrell	1.981	34	0,03	1,72
Rellinars	735	17	0,02	2,31
Gallifa	200	11	0,01	5,50
Vallès Occidental	898.173	102.762	100,00	11,44

Evolució dels sectors econòmics al llarg del temps

Sobretot és el sector secundari és a dir l'industrial.          
Al principi de tot el més utilitzat va ser el primer i s'obtenien moltes matèries primeres, però després del procés d'industrialització el més utilitzat va ser el secundari.

Actua com a segona residència de la burgesia 

Això li dona molta més reputació i importància al Vallès Occidental.

Distribució del comerç

La majoria de fires importants comarcals es celebren a Terrassa i Sabadell. De la resta, cal destacar Firapalau (multisectorial, des del 1980) a Palau-solità i Plegamans, Firastoc, que té lloc a Cerdanyola del Vallès els mesos d'abril i octubre, i és un mercat de liquidació d'estocs , la Mostra Sant Cugat Actiu, (biennal), de comerç, gastronomia i serveis i la Fira del Comerç de Barberà del Vallès. El turisme es troba poc desenvolupat. No obstant això, la proximitat i facilitat de comunicacions amb Barcelona ha afavorit la instal·lació de diversos hotels o motels de grans dimensions en poblacions com Barberà del Vallès, Cerdanyola, Terrassa o Sabadell.  

La tradicional festa "paella" en la hermita

de Sant Muç.

Dades

• Capital:      Sabadell i Terrassa
• Gentilici:     Vallesà, vallesana
• Superfície:   583,17  km²   
• Població:  (2009):  878.893 hab.
• Densitat:   1.507,1 hab/km²
• Coordenades:  41° 33′ 50″ N,  2° 2′ 23″ E   41° 33′ 50″ N, 2° 2′ 23″ E 
• Municipis: 23
• PIB per capita: 27,7 milers €/hab

Natura i activitat física

1-Serralades: 

• Obac (924 m)
•  Sant Llorenç de Munt  (1095 m )
•  Puig de la Creu (664 m)
• Els"riscos" de Sant Sadurní (954 m)
• Farell (789 m)

2-Fauna:

La fauna típica del bosc mediterrani és:

• Esquirols
• Conills 
• Porc senglar
• Llangardaix
• Colom
• Serp
• Ratolí de camp

3-Flora:

La flora típica del valles occidental és:

• Roure
• Alzina
• Esparregera
• Romaní
• Pi
• Pi nergre

Poemes

Poema inventat per Àlex i Fede:

La natura es bella
tant com una estrella,
el Vallès Occidental es brillant
i tan valuós  com un diamant.

Poema conegut:

Abril, sin tu asistencia clara, fuera
invierno de caídos esplendores;
mas aunque abril no te abra a ti sus flores,
tú siempre exaltarás la primavera.

Eres la primavera verdadera;
rosa de los caminos interiores,
brisa de los secretos corredores,
lumbre de la recóndita ladera.

¡Qué paz, cuando en la tarde misteriosa,
abrazados los dos, sea tu risa
el surtidor de nuestra sola fuente!

Mi corazón recojerá tu rosa,
sobre mis ojos se echará tu brisa....

Aquest és el link per llegir-ho tot: PRIMAVERA - Poemas de Juan Ramón Jiménez http://www.poemas-del-alma.com/juan-ramon-jimenez-primavera.htm#ixzz2OBsOaUPC

Bosc mediterrani i la seva conservació

La terra baixa mediterrània és la regió dels boscos i de les bosquines escleròfil.les( amb plantes de fulla dura i coriàcia), verdes tot l’any i sempre eixutes. L’alzinar és el bosc més característic de la zona septentrional d’aquesta regió. Ocuparia gairebé la totalitat de la terra baixa del nostre país, des del massís del Garraf fins al nord, si no hagués estat destruït en la seva major part per tal d’ubicar-hi pobles i ciutats.

Avui dia, l’alzinar resta reduït a zones poc accesibles o en llocs protegits. Del massís del Garraf cap al sud del país, l’alzinar és substituït per un altre tipus de comunitat vegetal, la màquia.

L’alzinar típic, dit també alzinar amb marfull, és un bosc espès, ombrívol, sempre verd, monòton( canvia ben poc al llarg de l’any), discretament alt ( 10-15 m) i que en conjunt presenta un color verd intens i fosc. Les plantes que s’hi troben són majoritàriament de fulles perennes, endurides, petites o mitjanes i llustroses. Es tracta d’una comunitat exuberant i rica en espècies.

L’estrat arbori és bàsicament monoespecífic. L’arbre dominant de l’estrat arbori és l’alzina, que es pot veure acompanyada d’alguns pins i roures. Aquest estrat és molt dens perquè l’alzina té la capçada molt espessa, amb moltes fulles. És un estrat verd tot l’any perquè l’alzina és un arbre perennifoli.

Al sotabosc domina l’estrat arbustiu, ric en arbusts i lianes, que dóna un aspecte molt compacte al bosc. Les plantes que s’hi troben estan ben adaptades a viure a l’ombra perquè l’estrat arbori deixa passar poca llum. Entre els arbustos hi trobem espècies com el marfull, l’arboç i el llentiscle, entre d’altres. Les plantes enfiladisses, que s’entortolliguen pels arbres i s’enfilen buscant la llum, traven el conjunt i contribueixen a fer el bosc particularment compacte. Entre les lianes podem sementar l’arítjol i l’heura, entre moltes d’altres.

L’estrat herbaci té poca importancia. La llum arriba difícilment fins al terra de l’alzinar, aturada per l’atapeït fullatge de les alzines i dels arbusts. Entre les plantes herbàcies de l’alzinar destaca una falguera, la falzia negra i, en llocs especialment humits i frescals, la viola boscana. Sovint l’heura recobreix el sòl tot cercant qualsevol arbre per grimpar tronc amunt. També hi trobarem molses ( molsa del pessebre) i, sobretot a la tardor, bolets.

L’alzinar prospera perquè està ben adaptat al clima dominant a la terra baixa, el mediterrani. Aquest clima es caracteritza per hiverns suaus i secs, i estius molt calorosos i eixuts. Les precipitacions anuals no són gaire abundants ( 600-700 mm a les zones més plujoses com ara a Montserrat) i es concentren a la primavera i, sobretot, a la tardor. Aquestes dues estacions es poden considerar etapes de relativa humitat. L’estiu és un període d’autèntica ariditat que només pot ser suportat per plantes molt ben adaptades a aquestes condicions

PRINCIPALS COMUNITATS VEGETALS

Prats: Hi ha dominància i fins i tot exclusivitat de plantes herbàcies. No hi ha mai arbres ni grnas arbusts.

Brolla: Hi dominen arbusts baixos o plantes aromàtiques (entre 0,5 i 1 m). Si predominen les plantes punxoses es pot anomenar també garriga. De vegades pot haver-hi algun arbre sense que constitueixin un estrat (brolles arbrades).

Màquia: Formació vegetal molt atapeïda que està constituïda fonamentalment per arbusts entre 1,5 i 2 m.

Bosc:

•                                                         Hi predominen els arbres

• Les plantes estan disposades en estrats

• Hi ha com a mínim un estrat arbori

• Hi ha sotabosc amb estat arbustiu i/o herbaciI

Circuits del Vallès

1. Camí Can Xercabints: públic BTT i treking
2. Torrent dels Salous: públic treking i BTT
3. Camí de Can Oriol: públic treking (normalment)
4. Camí de la Mola: públic. BTT i treking

Recorreguts a Collserola

Aquest és un llibre que diu els recorreguts coaching GPS a Collserola.

TÍTOL: TRAIL RUNNING BARCELONA

SUBTÍTOL: 18 ITINERARIS PER CÓRRER PER COLLSEROLA.

AUTORS: MARC PUJARÀ & DAVID F. Buenacasa

EDITORIAL: www.desnivel.com

- Rutes:

1 - Cursa CEC.

2 - Salt d'aigua.

3 - Sot de la Cua de Bacallà i pantà de Valldividrera.

4 - Circ de Sant Just.

5 - Puig Madrona.

6 - Water Trail.

7 - Santa Creu d'Olorda.

8 - Collserola profunda.

9 - Circuit TrailRunningReview.com

10 - Trail pel Forat de Vent.

11 - Trail circular per entrenaments.

12 - La trencacames.

13 - Circular al Portell de Valldaura.

14 - Circular des de Sant Cugat.

15 - La circular a Vallvidrera.

16 - La Plana.

17 - Travessia Sant Cugat - Barcelona.

18 - Quilòmetre vertical.

L'activitat física i l'oci a Collserola

La serra de Collserola s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós. Un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural protegit, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una valuosa diversitat biològica.

Collserola és també un espai per descobrir i aprendre, un espai de trobada i d'oci. Això fa que la seva gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, alhora que preservant els seus valors naturals.

Aquest territori ha estat gestionat des de l'any 1987, en el marc d'un Pla especial de protecció, i ara ha vist refermada i consolidada la seva dimensió ambiental amb la recent declaració de Parc Natural.